ZIRKULUAK
Beste behin ere aintzirako urak
asaldatu nahian.
Ongi da, baina gogoan izan
alferrik dela harri koxkor bakarra jaurtitzea,
hemen bertan izan beharko duzula goizetik
arratsera, gaua sortzen den unetik
goizalbara arte
—izarren laguntza
izango duzu, eta gau beltzaren txori saldoa
ikusteko aukera,
egun berriaren argi-arrautza txitatzen—,
zirkuluak saiatuz beti,
akaso, urte asko, bizi oso baten buruan,
—eta ez zara beharbada sekula ziur izango—
zirkulu akabailakoa lortu duzula irudituko zaizun esperantzan.
|
CERCLES
Un altre cop vols agitar les aigües / del llac. / Està bé, però pensa / que no serveix de res tirar una sola pedra, / que has d'estar aquí des de la matinada / fins a la posta, des que neix la nit / fins al llevant / —tindràs la companyia / de les estrelles, podràs veure l'ocellassa / de la nit negra covant l'ou de la llum / del dia nou—, / assajant sempre cercles, / per si al cap de molts anys, tota una vida, et sembla / —i mai potser no n'estaràs segur— / que has assolit el cercle convincent.
© Joan Vinyoli
© itzulpenarena: Gerardo Markuleta