Zenbait poeta katalan

EZER EZ DA ZEKEN

Josep Obiols-i

Ezer ez da zeken,

ordu latzik ez da,

ez da orobat ilun gauaren mentura.

Eta argi da ihintza,

ekia sortu orduko liluratzen baitu;

eta bainurako gogoak ematen dio:

sortu gauza guztiez ispilatzen da ohantzea.

Ezer ez da zeken,

eta dena goxo, ardoa edo masaila gorritua legez.

Eta beti da barrez itsasoko uhina,

Neguko primadera —Udako primadera.

Eta dena da udaberri

eta hostoak berde betiko.

Ezer ez da zeken,

ez baitoaz egunak;

eta, deiturik ere, ez baitator Herio.

Eta deituz gero, hobi bat itxuratuko dizue,

hil beharra baituzue berpizteko.

Eta ez gara sekula negarra,

ezpada irribarre fin

laranja-atalak bezala barreiatzen dena.

RES NO ÉS MESQUE

Res no és mesquí / ni cap hora és isarda, / ni és fosca la ventura de la nit. / I la rosada és clara / que el sol surt i s'ullprèn / i té delit del bany: / que s'emmiralla el llit de tota cosa feta. // Res no és mesquí, / i tot ric com el vi i la galta colrada. / I l'onada del mar sempre riu, / Primavera d'hivern —Primavera d'istiu. / I tot és Primavera: / i tota fulla verda eternament. // Res no és mesquí, / perquè els dies no passen; / i no arriba la mort ni si l'heu demanada. / I si l'heu demanada us dissimula un clot / perquè per tornar a néixer necessiteu morir. / I no som mai un plor / sinó un somriure fi / que es dispersa com grills de taronja.