ILUNTZEKO ORDUAN
Berandu da, bideek tentaziorik ez.
Badut zuen berri, baratzeko hesi barruan,
eroriak, behelainoan zapaldurik,
oi lore, oi hosto, oi egun!
Nire urratsak isil bihurtzen dira
arrotz ezbaikor batenak bailiren.
Dalia-mamuak hasperenka
ilunpearen erdian negarrez.
Urrunean kanpai hotsa zabuka
biziak eta eroriak lotuz.
Gau garaitezina barreiatzen da,
bakardade diren irladun itsasoa.
Eta hots dagidate mahaitik argiak
eta gogoeta hegalariren batek,
aulki zahar hondatuak
eta paperezko orri batek, kontentagaitz.
|
A HORA FOSCANT
És tard, els camins ja no em tempten. / I us sé, del verger dins el clos, / caiguts, trepitjats en la boira, / oh dies, oh fulles, oh flors! // Mes passes es tornen furtives / com d'un indecís estranger. / Sospiren espectres de dàlies / enmig del foscam ploraner. // Al lluny neda un so de campanes / que uneix els vivents als caiguts. / S'escampa la nit invencible, / mar d'illes que són solituds. // I em criden el llum a la taula / i algun voleiant pensament, / la vella cadira malmesa / i un full de paper malcontent.
© Josep Carner
© itzulpenarena: Gerardo Markuleta