URKATUEN BALTSA
Urkamendi beltzean maingu maitagarria,
dantzan dabiltza dantzan zaldun erratuak,
deabruaren zaldun erratu meharrak
eta Saladinonen eskeletoak.
Zeruaren aurka espantuka ari diren panpinei
haritik tiratuz Beltzebu jaun agurgarriak
eta eskalaproi zaplazta bat emanez bekokian
dantzarazten ditu, Noel dantza zahar baten kariaz.
Eta panpina kolpatuak korapilatuz besotxo luzeak,
organu beltzak bailiran, andereño xentilek
aintzina besarkatu bularrak airean,
elkar topatzen dute amodio likitsez.
Altxa zuek, sabelik gabeko dantzari alaiak!
Haika zangoak, hain da-eta taula galanta!
Aupa! iger ez dadin gatazka den ala dantza!
Amorruz daragio Beltzebuk bibolinari tarrata!
Orpoen gogorra, ez dute oinetakoen beharra!
Ia denek erantzi dute narruzko atorra;
enparaua eskandalu gabe ikus daiteke aisa.
Txapel zuria erantsi die kaskazurrei elurrak.
Gandorra moduan kokatu zaie belea xoriburuei
okotz meharretan haragi litsak kordokan:
burruka nahasian itzulika, gerlari zangor
iduri, zurrun kartoizko armadurak joka.
Eskeletoen balts nagusian negua uluka ari.
Urkamendia baurrez, burdin organoa iduri.
Otsoek oihartzun dagite oihan ubeletik.
Ortzemugan zerua dago infernua bezain gori.
Aski! Utikan nigandik kapitain tristeok,
hatz lodi hautsiez beren saihets zurbiletan
amodio errosarioa maltzur aletzen duzuenok:
hau ez da monastegia, jaun zenduok!
Hara non dantza makabroaren erdian
zeru gorrian jauzi dagien eskeleto eroak
zaldia bailitzan malgutuz abia bizian
eta soka trinkoa nabarituz bere lepoan.
Hatz ttipiez bere mokorra atxeki eta krask!
irri gisako garrasiak jaurtikiz batera
eta, plazara ialgi den bufoiaren antzera,
berjausten da dantzan hezur doinuen artean.
Urkamendi beltzean, maingu maitagarria,
dantzan dabiltza dantzan zaldun erratuak,
deabruaren zaldun erratu meharrak
eta Saladinoren eskeletoak.
|
Bal des pendus
Au gibet noir, manchot aimable, / Dansent, dansent les paladins, / Les maigres paladins du diable, / Les squelettes de Saladins. // Messire Belzébuth tire par la cravate / Ses petits pantins noirs grimaçant sur le ciel, / Et, leur claquant au front un revers de savate, / Les fait danser, danser aux sons d'un vieux Noël ! // Et les pantins choqués enlacent leurs bras grêles : / Comme des orgues noirs, les poitrines à jour / Que serraient autrefois les gentes damoiselles, / Se heurtent longuement dans un hideux amour. // Hurrah ! les gais danseurs qui n'avez plus de panse ! / On peut cabrioler, les tréteaux sont si longs ! / Hop ! qu'on ne cache plus si c'est bataille ou danse ! / Belzébuth enragé racle ses violons ! // O durs talons, jamais on n'use sa sandale ! / Presque tous ont quitté la chemise de peau ; / Le reste est peu gênant et se voit sans scandale. / Sur les crânes, la neige applique un blanc chapeau : // Le corbeau fait panache à ces têtes fêlées, / Un morceau de chair tremble à leur maigre menton : / On dirait, tournoyant dans les sombres mêlées, / Des preux, raides, heurtant armures de carton. // Hurrah ! la bise siffle au grand bal des squelettes ! / Le gibet noir mugit comme un orgue de fer ! / Les loups vont répondant des forêts violettes : / À l'horizon, le ciel est d'un rouge d'enfer... // Holà, secouez-moi ces capitans funèbres / Qui défilent, sournois, de leurs gros doigts cassés / Un chapelet d'amour sur leurs pâles vertèbres : / Ce n'est pas un moustier ici, les trépassés ! // Oh ! voilà qu'au milieu de la danse macabre / Bondit dans le ciel rouge un grand squelette fou / Emporté par l'élan, comme un cheval se cabre : / Et, se sentant encor la corde raide au cou, // Crispe ses petits doigts sur son fémur qui craque / Avec des cris pareils à des ricanements, / Et, comme un baladin rentre dans la baraque, / Rebondit dans le bal au chant des ossements. // Au gibet noir, manchot aimable, / Dansent, dansent les paladins, / Les maigres paladins du diable, / Les squelettes de Saladins. |
© Arthur Rimbaud
© itzulpenarena: Mikel Lasa