Okendo

Eskaleak: eskuak luzatzen

 Inkomunikazioaren garaian

 neork ez digu jaramonik egiten.

 Ilgoran, haurrek soilik

 beraien amaren magaletik

 —digute— agur egiten.

 Orbainez josiriko ohe

 zatarrak.

 Jada ez digu garai bateko

 berotasun bera ematen.

 Hans Menlinc-en kuadro

 ezinobeak,

 ohe gainean zintzilika

 egon behar luke,

 goizero aldiz ohe gaineko

 pareta hezeek tanttaka

 sudurrak igarotzen

 Nik?

 Nik beti beti errespetatzen ditut

 jatorduak,

 inoiz ez baitut

 janarian sosegurik bilatzen.

 Jendeak erruki izan dezan,

 egunero

 kale berean

 eskua luzatzen diet

 burgeseriak erantzungo zai

 baina...

 Inkomunikazioaren garaian,

 neork ez digu jaramonik egiten.

 Solidaritatea

 beste muturrera joan da,

 gizakiak gizakiari

 sortutako oinazea gara.

 Ideologien lapikoan

 ogia bustirik juzkatzen gaituzte

Pidolaires: allargant les mans

 Al'època de la incomunicació

 ningú no ens fa pas cas.

 En quart creixent, els nens/nenes(1)només

 ens saluden des de la falda de ses mares.

 Llits esfílagarsats plens de taques.

 Ja no ens dóna el mateix

 escalf d'una altra època.

 L'immillorable quadre

 d'en Hans Menlic,

 hauria d'estar penjat

 sobre el llit,

 en canvi cada matí

 les parets humides travessen

 els nassos degotant.

 Jo?

 Jo sempre respecto

 les hores dels àpats,

 perquè a l'hora de dinar

 ne cerco mai cap descans.

 Esperant que la burgesia respongui,

 cada dia els hi allargo la mà

 al mateix carrer,

 per a que la gent tingui pietat

 però...

 All'època de la incomunicació

 ningú no ens fa pas cas.

 La solidaritat

 ha marxat a l'altre cantó,

 som la imatge del patiment humà

 creat per l'home.

 Ens jutgen mentre suquem pa

 a l'olla de les ideologies.

         (1) L'Euskara no té gènere i per això cla dir ambdós